Què va passar a Barcelona el juliol del 36 si llegim la ciutat com una guerra dins d'una altra guerra. Llistes, llocs, faccions i el moment en què la confraria va decidir que la memòria també era una arma.
El 19 de juliol Barcelona té tres governs simultanis: el de la Generalitat, el dels comitès de milícia i el dels patrons que esperen la rereguarda. Cap dels tres no sap encara qui té el dossier. Cap dels tres no admet que existeix.
La confraria —el Credo a Iberia— hi treballa des d'abans del Pronunciamiento. Mou cartes, fugits, impremtes i armes pels mateixos carrers per on les patrulles fan rondes. Conviu amb anarquistes, amb capellans dissidents i amb tipògrafes que ja s'han enterrat tres vegades en vida.
Catàlegs templers, escrits a màquina sobre paper de fil, classificats per barri i no per ideologia. Cada nom té una xifra al marge: dies que falten per ser «processat». L'objectiu de la confraria és reescriure-les abans no es llegeixin. Si no es pot reescriure, cremar-les. Si no es pot cremar, salvar-ne almenys un nom.
Cèl·lula assassina mediterrània, refugiada entre sindicalistes, anarquistes i capellans dissidents. No defensa cap bàndol: defensa les llistes, les memòries i els noms que algú vol esborrar.
Xarxa transversal de patrons, oficials, banquers i comissaris. Vesteix tots els uniformes alhora. Comparteix llistes amb qui prometi la pau més dura.
Columnes obreres improvisades. La confraria les utilitza com a teixit; els Templers, com a sospitosos. Algunes saben més del Credo del que diuen.
Veïns, capellans, mestres, mares. La majoria només volen sobreviure al juliol. Alguns acaben triant un bàndol perquè el bàndol els tria primer.
La notícia arriba a Barcelona en clau, per ràdio i per telegrames creuats. La confraria activa el protocol d'eclipsi.
Els germans dormen vestits. Rafael toca dotze campanades en lloc d'onze: és l'ordre de moure totes les llistes.
Les milícies aturen els militars a les Drassanes i a la plaça d'Espanya. Marçal aprofita el caos per fugir amb les llistes.
Cau Goded. La ciutat creu que ha guanyat. La confraria sap que només ha guanyat temps.
Comencen les morts de retaguarda. Les llistes templeres canvien de mans tres cops en deu dies.
El Credo decideix quins noms es desen i quins es deixen cremar perquè la confraria sobrevisqui a l'hivern.
Confraria assassina activa des del segle XIV als regnes peninsulars. Reconstruïda a Catalunya després de la Setmana Tràgica.
Estructura paral·lela d'oficials, banquers i patrons. No té uniforme: es disfressa d'ordre.
Catàlegs classificats per barri. La moneda real del juliol del 36.
Procés mitjançant el qual el Subjecte alinea la seva consciència amb la memòria genètica del germà.
Punt d'imatge i tinta: passaports, salconduits, esqueles falses.
Centre de comandament del Credo a Barcelona. Codifica ordres amb les campanes.
Identificador de germà ple. Plata desllustrada amb la inscripció: «Res no és veritat».
Camí històric de contraban del port. Soledad l'ha convertit en via de fuga.