Una confraria sense bandera, una ciutat que crema en català i en castellà, i unes llistes que poden esborrar un barri sencer abans no surti el sol. Sincronitza la memòria d'un germà del Credo i recorre Barcelona quan la història encara s'estava escrivint amb sang i tinta.
«Res no és veritat. Tot és permès.»
— Codi de la confraria, capítol XII
Les drassanes han caigut. Els militars s'han rendit. Les milícies ballen al Paral·lel amb fusells massa nous. Però sota els terrats, algú repassa una llista de noms. Quan algú llegeixi aquesta llista, els que hi siguin no veuran l'agost.
Tu ets el Subjecte 17-B. La confraria et porta dins. La ciutat, també. L'Animus selecciona la teva memòria del 19 de juliol — la nit que la confraria va decidir que les llistes no cremarien soles.
Campanar de Santa Maria. Un caporal templer fuig amb una cartera de cuir cosida amb fil quirúrgic. Si arriba a Sant Gervasi, la confraria deixa de tenir noms.
La notícia arriba a Barcelona en clau, per ràdio i per telegrames creuats. La confraria activa el protocol d'eclipsi.
Els germans dormen vestits. Rafael toca dotze campanades en lloc d'onze: és l'ordre de moure totes les llistes.
Les milícies aturen els militars a les Drassanes i a la plaça d'Espanya. Marçal aprofita el caos per fugir amb les llistes.
Cau Goded. La ciutat creu que ha guanyat. La confraria sap que només ha guanyat temps.
Comencen les morts de retaguarda. Les llistes templeres canvien de mans tres cops en deu dies.
El Credo decideix quins noms es desen i quins es deixen cremar perquè la confraria sobrevisqui a l'hivern.
Cèl·lula assassina mediterrània, refugiada entre sindicalistes, anarquistes i capellans dissidents. No defensa cap bàndol: defensa les llistes, les memòries i els noms que algú vol esborrar.
Xarxa transversal de patrons, oficials, banquers i comissaris. Vesteix tots els uniformes alhora. Comparteix llistes amb qui prometi la pau més dura.
Tot el que segueix és memòria. Tot el que és memòria, és en disputa.
Obrir el dossier complet →